Un adeu prematur a l'Escaldàrium

És difícil trobar les paraules per expressar el buit que sentim avui a la nostra família, la de l'Escaldàrium. A vegades la vida és injusta i s'emporta persones massa aviat, com en Toni, deixant una empremta que cap foc ni tempesta podrà esborrar.

El Toni era d'aquelles persones que no només sumaven, sinó que multiplicaven. La seva presència al darrere de cada edició, amb la seva dedicació incansable i el seu somriure contagiós, era una part essencial de l'engranatge que fa possible la màgia. Ell sabia que l'Escaldàrium no és només un esdeveniment, sinó un sentiment, i ho va viure com ningú.

A més de formar part de la nostra festa, en Toni era un Bomber Voluntari de Caldes de Montbui. La seva vida va ser un testimoni de la bondat i l'altruisme, mostrant la mateixa passió i generositat que aplicava a la nostra festa.

El seu record perdurarà en cada gota d'aigua que refreda els carrers, en cada espurna que salti de les maces, en cada toc de tambor i en cada nota de la música que ressoni a la plaça, i en el cor de cada persona que ha tingut el privilegi de conèixer-lo.

Toni, et trobarem molt a faltar, però el teu esperit es queda amb nosaltres. Gràcies per cada moment, per cada ajuda, per cada somriure. Allà on siguis, que la terra et sigui lleu.

En Toni com a Harpía de l'Escaldàrium. In memoriam