LES BRUIXES
A la cultura popular catalana hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d’elles comunes amb molts altres pobles d’Europa.
A l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques.
Els fets històrics
Durant l’edat mitjana el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i, fins i tot, executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert. Va ser sobretot durant a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, que es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria bastant considerable. Es tractava, sobretot, de persecucions promogudes pel mateix poble, davant de les quals sovint la Santa Inquisició va haver d’intervenir per tal de garantir, en molts casos, un procés just, ja que se solien fer els judicis en el mateix poble, amb la presència només de les autoritats locals, les quals solien actuar de forma que el poble quedés content, davant de l’atribució a les bruixes de les calamitats locals, etc… abans mencionades.
La relació de Caldes de Montbui i les bruixes es remunta als anys 1619 i 1620, època en que a Caldes de Montbui van ser jutjades i la majoria d’elles executades, fins a 7 dones. El maig de 1619 foren jutjades Antònia Puig i Braga, Margarida Pujolràs, Margarida Mimó i Casavellor (Margarida Mimona) i Montserrada Durrius. El 1620 foren detingudes cinc dones més, de les quals Eulàlia Úrsula, de només 18 anys, fou l’única que se’n salvà, alliberada, després de ser condemnada a mort.
Les Bruixes, són un personatge del Ball de Diables de Caldes exclusiu de l’Escaldàrium, i només surten pels carrers i places de Caldes de Montbui la nit del segon dissabte de juliol, concretament en acabar l’últim repic de les 12 campanades. Acompanyades pels Esbirros i per aquella sensació d’esgarrifança que provoquen les seves rialles malèfiques i proveïdes amb les seves “bosses de foc” apareixen de tots els carrers per reunir-se a la Plaça Font del Lleó on duen a terme els seus rituals i conjurs malèfics per aconseguir obrir les portes de l’Infern, des d’on Llucifer i Diablessa enviaran tots els seus exèrcits per intentar conquerir la terra i escampar la por, el vici i el pecat.
Podem veure les bruixes, com hem indicat amb anterioritat, al principi de l’Escaldàrium, evolucionant en les 2 primeres danses de foc de la festa el “Termaliot” i “El Salt de les Bruixes” i també acompanyant al pal·li i al Ceptre de foc. i no les tornem a veure en acció fins a l’última dansa de foc (9ª dansa de la festa, i 6ª de foc), “L’Orgia d’Aigua i Foc”.
Les Bruixes van vestides amb unes túniques liles, cobertes per un xal de cordes i amb màscares horripilants que els cobreixen la cara.
Els elements de foc de les bruixes són:
-
“Bosses de Foc”, que com bé diu el nom, són unes bosses de foc que fan girar i voltar.
-
«Escombres» que en el seu màstil hi duen la pirotècnia que cremen durant la festa.