Acabada la batalla, els dos bàndols es repleguen ràpidament: el bé amb l’autosuficiència masegada i el mal llepant-se les ferides.
No hi ha hagut ni vencedors ni vençuts. Tampoc hi ha reconciliació possible.
Els calderins, encara atemorits, comencen a sortir dels amagatalls. En l’ambient s’intueix que passa quelcom estrany, una sensació que ningú és capaç de descriure…
I llavors, el miracle: per entre les llambordes brolla aigua. Però no és l’aigua clara que fins ara rajava de les fonts de la vila; és una aigua estranya i fosca, d’aspecte pur però amb una olor desagradable que recorda el sofre. Una aigua que escalfa, que crema. Porta a dins la força de la roca i de la lava de les entranyes de la terra.
El Cel i l’Infern contemplen bocabadats l’origen d’aquest estrany fenomen. Espontàniament han creat un nou element que els uneix més enllà de la discòrdia. De la lluita n’ha sortit l’aigua termal, amb el poder de guarir, de calmar el dolor… Un líquid que brollarà a Caldes de Montbui per sempre més, alimentat per l’eterna disputa entre el Bé i el Mal, entre el Cel i l’Infern: entre el foc i l’aigua
Figures i ginys – Diables
Bruixes
Llucifer, Diablessa i Porta Estandard
©Carmina Vandellós
Connecteu
Connecteu amb nosaltres gràcies a les xarxes: